El descondicionament en Human Design

El descondicionament és el cor de viure el teu Human Design. És un procés lent i honest per alliberar el no-jo: els patrons, les creences i els hàbits que has absorbit a través dels teus centres oberts, perquè al final només hi quedis tu: la teva energia real, les teves decisions reals, la teva vida real. Ningú no neix condicionat. Aprenem a estar-ho, sobretot abans dels set anys, absorbint el món que ens envolta. El descondicionament és el camí suau de tornada. No passa per forçar cap canvi, sinó per viure segons la teva estratègia i autoritat fins que els patrons que has absorbit perdin força.

És una feina per a tota la vida, però no cal esperar tota la vida per notar-ne els efectes. Sovint, el primer alleujament arriba en poques setmanes.

Què és realment el «condicionament»?#

En Human Design, les parts definides de la teva carta (les acolorides) són fixes i fiables. Sempre són part de tu. Les parts obertes o no definides (les blanques) són allà on no tens una manera fixa de ser. En canvi, reps, amplifiques i aprens de l'energia de les persones que t'envolten.

Aquesta obertura és la teva saviesa, però també és per on t'arriba el condicionament. En un centre obert vius l'energia dels altres amb tanta intensitat que la ment la confon amb la teva. Amb el temps, pots construir tota una identitat al voltant de coses que mai no han estat teves:

• Un Plexe solar obert absorbeix l'ambient emocional d'una sala i aprèn a evitar els conflictes i les confrontacions per mantenir la pau.
• Un Cor/Ego obert continua intentant demostrar el seu valor i fa promeses per demostrar que n'hi ha prou.
• Un Sacral obert no sap quan n'hi ha prou i treballa massa fins a esgotar-se.
• Un Cap obert es passa la vida responent preguntes i pressions mentals que ni tan sols són pertinents.

Aquestes són les estratègies del no-jo dels centres oberts: les trampes previsibles que crea la ment quan el condicionament governa cada centre obert, en lloc de confiar-hi com a font de saviesa. (Cada centre obert té la seva pròpia pregunta del no-jo, i aprendre a reconèixer la teva és una de les coses més útils que pots fer.)

El no-jo: la ment al volant d'una vida que no entén#

El no-jo és tot el que fas per assemblar-te als altres, encaixar i perseguir allò que els centres oberts et fan creure que et falta. És la versió de tu que decideix amb la ment, sospesa els pros i els contres, busca l'aprovació i intenta ser constant quan, segons el teu disseny, et convé ser flexible.

El problema és que la ment és una assessora brillant, però una pèssima prenedora de decisions. No pot notar què és correcte per al teu cos i la teva energia; només pot executar els programes condicionats que ha anat absorbint. Quan el no-jo mana, apareix el tema del no-jo del teu tipus: el llum d'avís del tauler que t'indica que t'has desviat del camí.

Quan notes que s'intensifica el tema del no-jo, no és un fracàs. És informació. Vol dir que has decidit des del condicionament i que tens l'oportunitat de corregir el rumb.

Com funciona el descondicionament#

Això és el que sovint s'entén malament: no et descondiciones pensant en el teu condicionament, analitzant el passat o forçant-te a canviar. Et descondiciones prenent decisions de la manera que et correspon, seguint la teva estratègia i la teva autoritat interior en lloc de la ment.

Cada vegada que prens una decisió de la manera que correspon al teu disseny, passen dues coses alhora. Pensa en un Generator que espera i respon, en un Projector que espera que el reconeguin o en un tipus emocional que deixa reposar una decisió:

1. Deixes d'alimentar el no-jo. El patró condicionat té una oportunitat menys de prendre el control.
2. Vius una experiència correcta de la teva pròpia energia, que a poc a poc transforma allò que et sembla normal.

Human Design ho planteja en termes físics: el descondicionament és cel·lular. Les cèl·lules del cos es renoven al llarg d'uns set anys. La idea és que, quan vius d'acord amb el teu disseny, decisió rere decisió, el cos es reconstrueix literalment al voltant del teu disseny, en lloc de fer-ho al voltant dels patrons que has absorbit. Per això el marc clàssic és l'experiment de 7 anys: dona't aquest temps, viu-ho com un experiment i valora-ho segons els teus propis resultats.

El paper de la consciència#

El descondicionament és mecànic. Funciona quan prens les decisions que et corresponen. Però la consciència és el que ho fa suportable i, amb el temps, fins i tot joiós. No pots forçar un centre obert a deixar d'absorbir: és la seva naturalesa. El que canvia és la teva relació amb aquest centre.

• Adonar-te que és obert. Quan saps quins centres tens oberts, pots detectar el no-jo quan apareix: «Aquesta urgència no és meva. És el meu centre de l'Arrel obert que reacciona a la pressió dels altres.»
• Adonar-te del tema. Notar la ràbia, la frustració, l'amargor o la decepció es converteix en un senyal en temps real, en lloc d'un estat d'ànim que t'atrapa.
• Adonar-te'n sense jutjar. No intentes esborrar el condicionament; aprens a observar-lo. Quan veus amb claredat una reacció condicionada, aquesta té molta menys força per dirigir les teves decisions.

Aquesta és la diferència entre reprimir el no-jo i descondicionar-te'n. Reprimir-lo és més ment. Descondicionar-te'n és observar-lo i prendre les decisions que et corresponen, una vegada i una altra.

Paciència: què pots esperar de manera realista#

El descondicionament no és lineal ni un projecte que acabes. Viu-lo amb calma:

• El primer alleujament és real. Moltes persones noten que la resistència disminueix de manera clara durant les primeres setmanes de seguir la seva estratègia i autoritat. Les decisions són més clares i la vida es calma.
• Arriba per onades. Els patrons antics tornen a aparèixer, sobretot en moments d'estrès o quan ets amb persones que et coneixien quan vivies des del condicionament. És normal, no vol dir que tornis enrere.
• Set anys són un marc, no una meta final. Després del primer cicle, el procés continua afinant-se. La majoria de persones que ho practiquen descriuen el descondicionament com un camí per a tota la vida.
• No pots fer-ho malament de pressa. No hi ha manera de fracassar. Una decisió «equivocada» és simplement una dada més que t'ajuda a reconèixer quina sensació dona el no-jo.

La invitació és senzilla, encara que viure-la no ho sigui: deixa de decidir amb la ment, comença a decidir des del teu disseny i deixa que el cos faci la resta amb el temps. No cal que et converteixis en algú nou. Només cal que deixis de ser com tothom.

Per on començar#

1. Descobreix quins centres tens oberts. Aprèn la diferència entre els centres definits i els oberts i identifica els teus. Són els punts on més t'afecta el condicionament.
2. Coneix el tema del no-jo del teu tipus. Pren-lo com un llum d'avís, no com un defecte de personalitat.
3. Pren una decisió de la manera que et correspon. Aquesta setmana, aplica la teva estratègia i autoritat a una decisió real. Després, a una altra. Aquest és tot l'experiment.